Ja hem acabat el semestre i haig de dir que ha estat molt gratificant. Quan ens vàren presentar el mòdul tot era nou per mi i em semblava estrany, dues assignatures formen una de sola que s'en diu mòdul? Però a mesura que ha anat avançant el curs m'he adonat del que realment era l'anomenat " mòdul". Les dues assignatures estan complementades entre elles sempre ja que les activitats que fèiem tant de COED com de GITIC tenien relació entre elles.
COED ha sigut una assignatura que m'ha ajudat a repassar continguts que potser ja els sabia però els tenia oblidats com per exemple, com fer una bona descripció, el procés de composició escrita, etc.
COED ens ha ensenyat a ser uns bons comunicadors i vàrem començar amb el llibre de " Com parlar bé en públic", en aquest llibre ens aportava consells per desenvolupar-nos correctament i sense cap tipus de problemes davant d'un públic. Cal dir que per ser mestre s'ha de ser un molt bon comunicador perquè els alumnes s'interessin pel que dius, per cridar la seva atenció, i sobretot perquè comprenguin el que els hi vols dir.
GITIC és una matèria molt important ja que actualment en la nostre societat hi predomina la tecnologia. Els nostres alumnes creixen amb les tecnologies i es molt important que nosaltres tinguem coneixements i destresa per saber fer-ne ús. Aquesta assignatura m'ha estat de molta utilitat ja que he adquirit molts coneixements nous que anteriorment no els sabia com per exemple, els marcadors socials, Prezi, Movie maker, etc.
En aquest bloc trobareu tota mena d'entrades tant de GITIC com de COED, sobre el que hem anat fent diàriament a les sessions d'aquest mòdul.
Gràcies.
diumenge, 30 de desembre del 2012
dijous, 13 de desembre del 2012
LES TIC/TAC A L'AULA
Hem treballat les TIC i les TAC a l'aula, en conocret els quatre models d'ús de l'ordinador a l'escola, i la manera en que l'utilitzen.
Tot seguit us ho explicaré de forma més concreta:
1. L'ORDINADOR COM A MESTRE
En la dècada del 70, el mestre explicava el temari independentment de si el nen l'havia entés o no.
Tot el que el nen podia aprendre es podia introduir a l'ordinador i fins i tot no calia la figura del mestre. Van crear programes en el qual l'ordinador explciava el temari i tot seguit es feien activitats on es pogúes veure si l'infant havia entés la lliçó o no. Però finalment aquesta opció es va deixar d'utilitzar.
2. L'ORDINADOR COM A ALUMNE
Més tard es van plantejar el constructivisme (1900) on el nen apren i construeix el coneixement a través de l'entorn i en el cas dels ordinadors, el nen apren interactuant amb els ordinadors. La figura del nen, és un rol molt més actiu, ja que aquest és escoltat pel mestre i el deixa participar. Exemple: Scratch
3. L'ORDINADOR COM A LABORATORI
El nen pot fer un aprenentatge mitjançant l'experimentació. L'ordinador actúa de mitjà però l'alumne és qui les descobreix interactuant amb l'ordinador.
4. L'ORDINADOR COM A EINA DE TREBALL
El mestre explica tota la teòria a classe i un cop han assolit aquesta teòria passan a la pràctica fent ús dels ordinadors. Per exemple: totes les sessions que hem fet a GITIC.
Tot seguit hem hagut de presentar una proposta de l'ús de les TIC/TAC a l'escola. Aquesta a sigut la següent amb la meva companya (Marta Serrano)
El mestre explica tota la teòria a classe i un cop han assolit aquesta teòria passan a la pràctica fent ús dels ordinadors. Per exemple: totes les sessions que hem fet a GITIC.
Tot seguit hem hagut de presentar una proposta de l'ús de les TIC/TAC a l'escola. Aquesta a sigut la següent amb la meva companya (Marta Serrano)
Ha estat una sessió interessant ja que hem vist vàries propostes de les TIC/TAC, en les quals els alumnes poden utilitzar a l'aula.
El bon comunicador
Durant el semestre hem anat treballant com ha de ser un bon comunicador i les seves característiques corresponents. Doncs bé, per part de les dues matèries ens van proposar un nou treball que consistí en fer una presentació d'una persona coneguda que nosaltres pensessim que era un bon comunicador. Reflexionant molt, el nostre grup i jo vam arribar a la conclusió que el nostre bon comunicador sería "l'Antoni Bassas".
Us adjunto la presentació que vem fer sobre el "bon comunicador."
Us adjunto la presentació que vem fer sobre el "bon comunicador."
dimarts, 4 de desembre del 2012
Comunicació oral
Identitat i territori
Identitat i territori és un treball en el qual constava d'escollir un tema per parelles en què crides l'atenció al públic.
La meva parella (Maria Ruiz) i jo vam estar rumiant quin tema fer, estavem entre la pastisseria catalana i les adopcions i al final vàrem escollir aquest ja que ens semblava més interessant i més profund.
El treball el vam enfocar en la família Ruiz Blanco, uns pares que van adoptar tres filles de tres territoris diferents però que es troben convivint en un mateix territori.
Us adjunto el prezi que vàrem fer per la presentació.
De totes les exposicions orals haviem de fer una avaluació dels nostres companys tenint en compte els aspectes següents a l'hora de valorar una exposició oral:
- Objectiu de lexposició (clar, confús, adequat a l'auditori, etc.)
- Introducció (atraient, interessant, engrescadora, neutra, etc.)
- Selecció i ordenació de les idees (ordenada, embrollada, congruent, molt clara, etc.)
- Exemplificació (clarificadora, explicativa, il·lustrativa, inconnexa, etc.)
- Conclusió (resumeix, fixa la idea central, incitadora, provocadora, etc.)
- Temps (adient, massa llarg, curt, etc)
- Llenguatge corporal (natural, exagerat, mira el públic, etc.)
- Veu (entonació acertada, volum adequat, velocitat, pauses, vocalització i articulació, etc.)
- Correcció lingüística (pronunciació, lèxic, morfosintaxi, etc.)
- Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir (motivar, il·lustrar, explicar, esquematitzar, etc.)
- Ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir (densitat d'informació, colors, mides)
- Coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans (oral, escrit, gràfic, audiovisual, etc.)
Tot seguit haviem de citar un aspecte a destacar de forma positiva, fer un suggeriment de millora i valorar la complementarietat de l'expressió oral- suport TIC aconseguida.
Recitació poema Màrius Torres- La torre
Una activitat de classe va consistir en recitar un poema davant de tota l'aula per posar en pràctica a part de la memòria, els nervis, l'expressió oral, la gesticulació.
Un cop finalitzada la recitació haviem d'omplir un full d'autoavaluació, on els aspectes següents per avaluar-nos era els següents:
- Elecció del text
- Expressió oral
- La veu
- La postura
- La gesticulació
- El control dels nervis
- Altres.
Aquestes activitats han sigut molt profitoses ja que hem practicat la comunicació oral que és tant important per a tothom, però sobretot per nosaltres ja que en un futur serem mestres i constantment estarem exposats a un públic.
Identitat i territori és un treball en el qual constava d'escollir un tema per parelles en què crides l'atenció al públic.
La meva parella (Maria Ruiz) i jo vam estar rumiant quin tema fer, estavem entre la pastisseria catalana i les adopcions i al final vàrem escollir aquest ja que ens semblava més interessant i més profund.
El treball el vam enfocar en la família Ruiz Blanco, uns pares que van adoptar tres filles de tres territoris diferents però que es troben convivint en un mateix territori.
Us adjunto el prezi que vàrem fer per la presentació.
De totes les exposicions orals haviem de fer una avaluació dels nostres companys tenint en compte els aspectes següents a l'hora de valorar una exposició oral:
- Objectiu de lexposició (clar, confús, adequat a l'auditori, etc.)
- Introducció (atraient, interessant, engrescadora, neutra, etc.)
- Selecció i ordenació de les idees (ordenada, embrollada, congruent, molt clara, etc.)
- Exemplificació (clarificadora, explicativa, il·lustrativa, inconnexa, etc.)
- Conclusió (resumeix, fixa la idea central, incitadora, provocadora, etc.)
- Temps (adient, massa llarg, curt, etc)
- Llenguatge corporal (natural, exagerat, mira el públic, etc.)
- Veu (entonació acertada, volum adequat, velocitat, pauses, vocalització i articulació, etc.)
- Correcció lingüística (pronunciació, lèxic, morfosintaxi, etc.)
- Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir (motivar, il·lustrar, explicar, esquematitzar, etc.)
- Ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir (densitat d'informació, colors, mides)
- Coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans (oral, escrit, gràfic, audiovisual, etc.)
Tot seguit haviem de citar un aspecte a destacar de forma positiva, fer un suggeriment de millora i valorar la complementarietat de l'expressió oral- suport TIC aconseguida.
Recitació poema Màrius Torres- La torre
Una activitat de classe va consistir en recitar un poema davant de tota l'aula per posar en pràctica a part de la memòria, els nervis, l'expressió oral, la gesticulació.
El meu avi matern, que va tenir deu
fills,
va fer, per a domar-los, una gran torre a l'horta.
Mig corral de pagès sense pany a la porta
i mig parc de senyors amb evònims i grills.
va fer, per a domar-los, una gran torre a l'horta.
Mig corral de pagès sense pany a la porta
i mig parc de senyors amb evònims i grills.
El jardí en el meu temps ja era
vell. Acollia
amb una confiada paciència de ca,
enyoradís dels oncles que no jugaven ja,
tots els cosins de la segona dinastia.
amb una confiada paciència de ca,
enyoradís dels oncles que no jugaven ja,
tots els cosins de la segona dinastia.
La casa era molt dolça. Com un
codony madur
que tingués nius als ràfecs i gats a la teulada.
Cada hivern es podria, ben tancada i barrada.
que tingués nius als ràfecs i gats a la teulada.
Cada hivern es podria, ben tancada i barrada.
Ara que ja sóc gran, i seriós, i
dur,
reveig uns baldadors, un pou, un hivernacle,
dibuixats en un blau decorat de miracle.
reveig uns baldadors, un pou, un hivernacle,
dibuixats en un blau decorat de miracle.
Un cop finalitzada la recitació haviem d'omplir un full d'autoavaluació, on els aspectes següents per avaluar-nos era els següents:
- Elecció del text
- Expressió oral
- La veu
- La postura
- La gesticulació
- El control dels nervis
- Altres.
Aquestes activitats han sigut molt profitoses ja que hem practicat la comunicació oral que és tant important per a tothom, però sobretot per nosaltres ja que en un futur serem mestres i constantment estarem exposats a un públic.
dijous, 29 de novembre del 2012
UNESCO/ ISTE
Vivim en una societat on les tecnologies estan molt presents, per això és necessari que els nens i nenes tinguin coneixement de les diverses competències relacionades amb l'ús de les tecnologies de l'informació i la comunicació (TIC)
A la sessió d'avui hem fet una presentació de la UNESCO i ISTE on s'explica les competències del mestre en relació a l'ús de les tecnologies i les competències de la UNESCO i ISTE. A continuació teniu la presentació:
A la sessió d'avui hem fet una presentació de la UNESCO i ISTE on s'explica les competències del mestre en relació a l'ús de les tecnologies i les competències de la UNESCO i ISTE. A continuació teniu la presentació:
dijous, 22 de novembre del 2012
SCRATCH
Scratch és un programa que permet crear animacions i fomenta la creativitat.
Mitjançant aquest programa els nens poden crear animacions deixant volar l'originalitat, creativitat i la fantasía
Aquest programa permet als infants treballar per projectes, els nens aprenen interactuant amb el programa, és una eina que crida l'atenció als alumnes ja que és una activitat fora del que estan acostumats a fer a l'aula, aquests aprenen a marcar-se uns objectius i a seguir un procediment per arribar a aconseguir l'objectiu desitjat.
Us adjunto un vídeo on mestres parlen de l'Scratch com a eina útil a l'aula
I aquí ens mostra un breu resum del funcionament de l'Scratch
L'Scratch crec que és una eina molt original i innovadora pels alumnes ja que aquests aprenen interactuant amb llibertat i autonomia degut a que creen ells mateixos les animacions que volen. Vaig trobar que era un programa curiós i en un principi no gaire fàcil de saber usar-lo, però amb pràctica crec que els nens podran desenvolupar-lo molt bé.
Mitjançant aquest programa els nens poden crear animacions deixant volar l'originalitat, creativitat i la fantasía
Aquest programa permet als infants treballar per projectes, els nens aprenen interactuant amb el programa, és una eina que crida l'atenció als alumnes ja que és una activitat fora del que estan acostumats a fer a l'aula, aquests aprenen a marcar-se uns objectius i a seguir un procediment per arribar a aconseguir l'objectiu desitjat.
I aquí ens mostra un breu resum del funcionament de l'Scratch
L'Scratch crec que és una eina molt original i innovadora pels alumnes ja que aquests aprenen interactuant amb llibertat i autonomia degut a que creen ells mateixos les animacions que volen. Vaig trobar que era un programa curiós i en un principi no gaire fàcil de saber usar-lo, però amb pràctica crec que els nens podran desenvolupar-lo molt bé.
dijous, 8 de novembre del 2012
Movie Maker
Windows Movie Maker és un programa en el qual permet crear i editar vídeos i després publicarlos per la xarxa.
Aquí us adjunto un vídeo que vàrem fer per l'assignatura Historia i antropologia en la qual haviem de crear un vídeo explicant una pedagoga.
Aquí us adjunto un vídeo que vàrem fer per l'assignatura Historia i antropologia en la qual haviem de crear un vídeo explicant una pedagoga.
Personalment, desconeixia aquest programa, però m'ha estat molt útil ja que he aprés a utilitzar-lo i crec que és una bona eina per fer treballs més elaborats.
dimecres, 7 de novembre del 2012
COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC I " QUI ETS, TU?"
DECÀLEG: COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC
Un cop vàrem llegir el llibre de " Com parlar bé en públic" vem fer un decàleg d'aquest per veure els trets més importants a l'hora de parlar en públic. I aquests són els següents:
- Portar un guió preparat que respongui les 6M: Que, qui, com, perquè, on i quan. Aquest guió cal estar ben estructural i amb les paraules claus
- Utilitzar frases curtes i simples
- Cal respectar els signes de puntuació
- Cal mantenir un to de veu adequat i en els moments de més importància del discurs aportar més èmfasi, és a dir, fent canvis de to per així cridar l'atenció del públic
- És un bon recurs utilitzar exemples, metàfores, paràboles, etc.
- Llenguatge no verbal
- És necessari estar documentat, ja que fa guanyar confiança i seguretat a l'orador
- Aproximació al públic mitjançant l'humor i una bona actitud
- Bona introducció per captar l'atenció del públic i una bona conclusió perquè el públic assimili millor les idees principals
- Diferenciació de les idees principals i les secundàries, i anar repetint les idees principals durant el discurs per reforçar el missatge.
"Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, és un llibre molt útil ja que t'aporta els consells necessaris per poder-te desenvolupar correctament davant d'un públic, ja que tots els consells s'ofereixen amb alternatives, de manera que el lector pot adaptar els consells al seu propi estil. Probablement, la pràctica és l'única manera d'aprendre a parlar en públic, enfrontar-se a la situació, aprendre de l'experiència i fer autocrítica cada vegada per millorar la següent, ara bé, el fet de llegir el llibre i reflexionar-hi ajuda a que a l'hora de la veritat tot surti millor.
Us adjunto un vídeo molt interessant on aporta informació i consells sobre com parlar bé en públic
A COED vam fer una exposició anomenada "Qui ets, tu?", la finalitat d'aquesta exposició era coneix ens millor i dir coses positives de cada un de nosaltres. No podíem dir coses negatives.
Havíem de triar una fotografia feta per nosaltres amb un lema en concret que tingues un significat que representes al company/a en relació a la fotografIa triada i exposar-la davant de tots els membres de l'aula, amb format DIN-A 4
Vam tenir unes setmanes per reflexionar i meditar quina imatge volíem fer per exposar i representar a la persona que havíem triat i un cop feta la imatge havíem de fer una redacció descrivint a la persona en concret.
Al principi vam passar una mica de nervis però a mesura que anàvem explicant la fotografia es passaven les pors. Cal dir que el llibre de " Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat em va servir d'utilitat per relaxar els nervis i per emprar una manera de fer millor l'exposició amb els consells que esmenta en el llibre.
Un cop finalitzada l'exposició vam dir quins havien sigut els errors en general de tota la classe, com, repetició de mots, mirada fixa a una persona, fotografies que no eren fetes per ells mateixos, to de veu, etc.
Va ser una molt bona experiència ja que vam poder conèixer millor els aspectes positius dels altres companys, i també ens va servir per afrontar les nostres pors alhora d'exposar davant d'una classe. I corregir els errors que havíem fet per a la pròxima vegada no fer-los.
.jpg)
dimecres, 31 d’octubre del 2012
EL PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITA
Model teòric de Linda Flower i John R.Hayes, 1981. Aquest és el model més complet del procés de composició escrita.
- L'any 1996, J.Hayes el va actualitzar afegint-li un component actitudinal que incloïa les actituds i les emocions que ens mouen i ajuden a escriure.
- És el model més difós i aplicat a l'ensenyament.
- Aquest model descriu detalladamehnt les diverses operacions intel·lectuals que realitza un autor per escriure un text.
- Està format per diversos processos i subproccessos mentals bàsics, organitzats jeràrquicament.
- Aquest model sosté que l'acte d'escriure està compost per:
La situació de comunicació
La memòria a llarg termini de l'escriptor
Tres processos bàsics: fer plans, redactar i revisar
Un mecanisme de control que s'encarrega de regularlos i decidir en quin moment ha d'actuar un o altre.
LA SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ
Conté tots els elements externs a l'escriptor:
- El problema retòric: És el conjunt de circumstàncies que fan que un subjecte decideixi escriure
- El text: el que s'escriu, que és la resposta o sulució que es dóna a aquest problema.
LA MEMÒRIA A LLARG TERMINI
Inclou tots els coneixements que l'escriptor posseeix registrats i emmagatzemats en el cervell, sobre:
- el contingut temàtic
- l'audiència
- les diferents estructures textuals que està utilitzant
- el traçat de les lletres
Cal tenir present que com més petits siguin els alumnes, més escassos seran els coneixements que tindran emmagatzemats a la memòria. Per tot això, la intervenció del mestre en el procés d'elaboració del text es fa imprescindible.
ELS PROCESSOS BÀSICS DE L'ESCRIPTURA
La composició del text es desenvoluparà a través de diversos processos i subprocessos que no es desenvolupen necessàriament de forma lineal:
- l'escriptor va d'un a l'altre de forma recurrent.
El procés d'escriptura també és compon del monitor: mecanisme de control encarregat de:
- regular aquests tres processos
- decidir en quin moment actuen
1. Planificació
L'escriptor elabora una representació mental de:
- el que vol escriure
- com vol fer-ho
- El subprocés de generar dóna entrada a les informacions que l'escriptor té emmagatzemades en la memòria i que va activant durant la composició:
- en diferents moments
- amb diversos propòsits
- El subprocés d'organitzar s'encarrega de classificar les dades que emergeixen de la memòria.
- El subprocés de fórmular objectius elabora els objeectius que dirigiran el procés de composició.
Aquests processos es poden realitzar:
- mentalment
- amb algun suport escrit (llistes, mapes conceptuals, paraules clau, etc.)
L'escriptor transforma les idees generades en un discurs intel·ligible i comprensible per al lector.
En aquest procés es posen en funcionament una gran quantitat de coneixements:
- compondre paraules
- organitzar mentalment el text
- components lèxics i sintàctics
- components de cohesió textual
3. Revisió
L'escriptor rellegeix l'escrit (total o parcialment) i refà aquells aspectes que considera necessaris per a millorar el text.
Es tracta de successives revisions que es fan al llarg de tota la tasca d'escriptura, i no d'una revisió única i final.
Es valora:
- el contingut
- l'assoliment dels continguts
- la possibilitat de ser comprès pels lectors
-la coherència
- la cohesió
- l'expressió lingüística general
- l'estil
- l'ortografia
- etc.
Es compon de dos subprocessos:
- avaluació: l'escriptor valora el que ha fet, comprova que el text respongui al que ha pensat, a les necessitats de l'audiència, etc.
- revisió: l'autor modifica alguns aspectes de l'escrit o dels plans. Els corregeix.
Aquests dos subprocessos i la generació d'idees:
- poden interrompre els altres processos
- poden ocórrer en qualsevol moment de la composició.
Aquí tenim un exemple sobre tot el que he explicat anteriorment. En aquest vídeo ens ensenya com ensenyar a fer un text per als nostres alumnes.
Crec que és molt important tenir clar el procés de composició escrita per que els alumnes puguin redactar amb precisió.
dijous, 25 d’octubre del 2012
PREZI
Prezi és una eina molt útil i innovadora ja que fins ara haviem utilitzat el típic Power Point. Aquest permet fer presentacions molt interactives i originals, i permet fer zoom a les diapositives.
Aquí us deixo la primera diapositiva que hem fet a classe.
PREZI: Com fer una truita de patates?
Aquí us deixo la primera diapositiva que hem fet a classe.
PREZI: Com fer una truita de patates?
dissabte, 20 d’octubre del 2012
Marcadors socials
Els marcadors socials són un mitjà social que permeten emmagatzemar, classificar, i compartir enllaços a Internet.
Delicious permet agregar els marcadors i permet categoritzar-los amb un sistema d'etiquetatge anomenat "tags". Delicious no només pot emmagatzemar llocs web sinò que també permet compartir amb altres usuaris de Delicious i determinar quants tenen un determinat enllaç guardat en els seus marcadors.
Delicious permet agregar els marcadors i permet categoritzar-los amb un sistema d'etiquetatge anomenat "tags". Delicious no només pot emmagatzemar llocs web sinò que també permet compartir amb altres usuaris de Delicious i determinar quants tenen un determinat enllaç guardat en els seus marcadors.
Mister Wong és similar a "Delicious" ,però també es poden crear grups de forma privada o pública.
Pearltrees és una eina que permet als usuaris recopilar, organitzar i compartir qualsevol enllaç que els hi sembli interessant . Aquesta eina visual permet als usuaris arrossegar i organitzar les URL recollit en unes unitats anomenales "perles".
Ha estat una sessió molt interessant ja que desconeixia totalment aquests tipus de marcadors socials. I aquests ens poden facilitar la informació.
dijous, 18 d’octubre del 2012
Cmap Tools
Bona tarda!
A la sessió de la setmana passada en Jorge ens va ensenyar una nova eina de treball anomenada Cmap, és molt útil per fer esquemes.
Per començar a utilitzar el programa ens demana que omplim una sèrie de dades, per poder fer ús del programa.
A la finestra de vistes, seleccionem fitxer i tot seguit nova carpeta i l'introduïm un nom, i ja l'hem creat!
A continuació anem a "Cmaps en sitios", situada a la columna de l'esquerra
i cliquem cmaps(3) i tot seguit "users" i ens apareixeran moltes carpetes d'altra gent i busquem la nostre, amb el determinat nom que anteriorment li hem donat.
Vàrem crear un mapa conceptual que a mesura del semestre anirem ampliant amb tots els coneixemenets i eines que hem après a GITIC.
Crec que aquesta eina és molt útil ja que ens facil·lita la feina a l'hora de fer mapes conceptuals, i a més a més, hem aprés com és fan els mapes conceptuals ben fets, amb els punts claus que han de ser-hi, i l'estructura que han de tenir.
dimecres, 10 d’octubre del 2012
LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA I LA DESCRIPCIÓ
LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
Aprendre una llengua implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui el parlen.Des de la nostre infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica sinó que també aprenem els seus registres. I l'existència d'una competència comunicativa és un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització, i la capacitat d'una persona en utilitzar-la. I aquesta es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació com ens els sistemes secundaris.
Els sistemes primaris són els de la comunicació quotidiana, i en canvi els sistemes secundaris són de major elaboració i complexitat.
Els components de la competència comunicativa son: la competència lingüística, socio-lingüística, discursiva, estratègica.
També hem après en aquesta sessió què entenem per llegir, escriure, parlar i escoltar.
Llegir és el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit. I llegir comporta quatre implicacions:
1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text.
2. Llegir és aconseguir un objectiu, ja que sempre llegim per alguna finalitat.
3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text.
4. Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continuo.
Escriure és el Procés a través del qual és produeix un text escrit i significatiu i va més enllà dels aspectes formals.
Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Escoltar és comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o un discurs pronunciat oralment.
Aquesta sessió ha estat bé i crec que seguirem ampliant en alguns punts determinats ja que resulta interessant perquè hi ha aspectes que els donem per entesos i en realitat no ho són tant.
Us adjunto un vídeo on surten reflexades les habilitats i les competències
LA DESCRIPCIÓ
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes.
Podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva.
En una descripció objectiva l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixes. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.
En una descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
- Estructura dels textos descriptius
Mentre que una descripció no científica pot incloure de manera desordenada dades molt subjectives, en un text acadèmic, en canvi, les descpricions només admeten dades objectives i comprovades. A més en un text científic, l'ordre és essencial i s'ha d'utilitzar necessàriament un estil objectiu, clar i concís.
Podem considerar tres procediments ordenats: el primer és l'establiment del tema, amb la presentació de l'objecte com un tot. El tema es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques. El segon procediment és el de la caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció. El tercer procediment consisteix a establir-ne la relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia, metàfora).
- Com es fa?
A. Idear (explorar la situació)
En la descripció cal seleccionar minuciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció. És per això que és essencial explorar la situació.
La descripció s'aplica tant a estats com a processos i es realitza segons una perspectiva o un punt de vista determinats, en un ampli ventall que es presenta des de l'angle més objectiu fins al més subjectiu.
El propòsit del text -ja sigui persuadir, convèncer, criticar, informar, burlar-se o commoure -, orienta la descripció, que tindrà una funció predominantment informativa, expressiva, argumentativa o directiva. El contingut respon a preguntes, explícites o implícites, com ara: què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta?, a què s'assembla? Tot això forma part de la configuració pragmàtica.
B. Ordenar (esquema estructural)
El segon pas que hem de dur a terme és ordenar les informacions que hem obtingut. L'estructura dels textos descriptius pot variar, ja que es poden establir diversos graus de complexitat.
C. Textualitzar ( redacció del text)
Una vegada realitzades les etapes anteriors, iniciarem la redacció del text descriptiu, tenint en compte les característiques següents:
En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i metàfores, des de les descripcions de les converses quotidianes fins a les literàries. En aquest últim cas, l'expressió de la percepció de la realitat adquireix a través de la paraula trets nous i atractius, perquè evita l'estereotip gastat, recorrent a la creativitat i al valor estètic.
Els element lingüísticodiscursius més característics de la seqüència descriptiva són els que es troben en el lèxic norminal (substantius i adjectius).
- Tècniques descriptives
Una vegada cobertes les etapes anteriors, comencem la redacció del text descriptiu, tenint en compte les següents tècniques descriptives:
Sintagmes nominals àmpliament adjectivats: El bosc espès, fresc i fosc..
Verbs en present o imperfecte d'indicatiu: La casa espera impacient l'arribada de la família. Se'ls pentinava a cops de pinta.
Paraules que descriuen impressions sensorials: El vent del sud, calent i lent... (tacte)
Terminologia: Les vàlvues estan constituïdes per unes membranes ( dues la bicúspide i tres la tricúspide)
Definicions: El cor és un múscul buit, situat al centre de la cavitat toràcica, entre els pulmons
Enumeracions: Les cèl·lules s'organitzen en teixits, òrgans, aparells i sistemes per realitzar les seves funcions.
Recursos expressius: Comparacions, metonímies, personificacions, al·literacions.
En aquesta sessió vem escoltar unes quantes cançons descriptives
Cal tenir tots els coneixements corresponents esmentats anteriorment per fer una bona descripció enriquidora.
Aprendre una llengua implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui el parlen.Des de la nostre infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica sinó que també aprenem els seus registres. I l'existència d'una competència comunicativa és un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització, i la capacitat d'una persona en utilitzar-la. I aquesta es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació com ens els sistemes secundaris.
Els sistemes primaris són els de la comunicació quotidiana, i en canvi els sistemes secundaris són de major elaboració i complexitat.
Els components de la competència comunicativa son: la competència lingüística, socio-lingüística, discursiva, estratègica.
També hem après en aquesta sessió què entenem per llegir, escriure, parlar i escoltar.
Llegir és el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit. I llegir comporta quatre implicacions:
1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text.
2. Llegir és aconseguir un objectiu, ja que sempre llegim per alguna finalitat.
3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text.
4. Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continuo.
Escriure és el Procés a través del qual és produeix un text escrit i significatiu i va més enllà dels aspectes formals.
Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Escoltar és comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o un discurs pronunciat oralment.
Aquesta sessió ha estat bé i crec que seguirem ampliant en alguns punts determinats ja que resulta interessant perquè hi ha aspectes que els donem per entesos i en realitat no ho són tant.
Us adjunto un vídeo on surten reflexades les habilitats i les competències
LA DESCRIPCIÓ
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes.
Podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva.
En una descripció objectiva l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixes. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.
En una descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
- Estructura dels textos descriptius
Mentre que una descripció no científica pot incloure de manera desordenada dades molt subjectives, en un text acadèmic, en canvi, les descpricions només admeten dades objectives i comprovades. A més en un text científic, l'ordre és essencial i s'ha d'utilitzar necessàriament un estil objectiu, clar i concís.
Podem considerar tres procediments ordenats: el primer és l'establiment del tema, amb la presentació de l'objecte com un tot. El tema es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques. El segon procediment és el de la caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció. El tercer procediment consisteix a establir-ne la relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia, metàfora).
- Com es fa?
A. Idear (explorar la situació)
En la descripció cal seleccionar minuciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció. És per això que és essencial explorar la situació.
La descripció s'aplica tant a estats com a processos i es realitza segons una perspectiva o un punt de vista determinats, en un ampli ventall que es presenta des de l'angle més objectiu fins al més subjectiu.
El propòsit del text -ja sigui persuadir, convèncer, criticar, informar, burlar-se o commoure -, orienta la descripció, que tindrà una funció predominantment informativa, expressiva, argumentativa o directiva. El contingut respon a preguntes, explícites o implícites, com ara: què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta?, a què s'assembla? Tot això forma part de la configuració pragmàtica.
B. Ordenar (esquema estructural)
El segon pas que hem de dur a terme és ordenar les informacions que hem obtingut. L'estructura dels textos descriptius pot variar, ja que es poden establir diversos graus de complexitat.
C. Textualitzar ( redacció del text)
Una vegada realitzades les etapes anteriors, iniciarem la redacció del text descriptiu, tenint en compte les característiques següents:
En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i metàfores, des de les descripcions de les converses quotidianes fins a les literàries. En aquest últim cas, l'expressió de la percepció de la realitat adquireix a través de la paraula trets nous i atractius, perquè evita l'estereotip gastat, recorrent a la creativitat i al valor estètic.
Els element lingüísticodiscursius més característics de la seqüència descriptiva són els que es troben en el lèxic norminal (substantius i adjectius).
- Tècniques descriptives
Una vegada cobertes les etapes anteriors, comencem la redacció del text descriptiu, tenint en compte les següents tècniques descriptives:
Sintagmes nominals àmpliament adjectivats: El bosc espès, fresc i fosc..
Verbs en present o imperfecte d'indicatiu: La casa espera impacient l'arribada de la família. Se'ls pentinava a cops de pinta.
Paraules que descriuen impressions sensorials: El vent del sud, calent i lent... (tacte)
Terminologia: Les vàlvues estan constituïdes per unes membranes ( dues la bicúspide i tres la tricúspide)
Definicions: El cor és un múscul buit, situat al centre de la cavitat toràcica, entre els pulmons
Enumeracions: Les cèl·lules s'organitzen en teixits, òrgans, aparells i sistemes per realitzar les seves funcions.
Recursos expressius: Comparacions, metonímies, personificacions, al·literacions.
En aquesta sessió vem escoltar unes quantes cançons descriptives
Cal tenir tots els coneixements corresponents esmentats anteriorment per fer una bona descripció enriquidora.
dijous, 4 d’octubre del 2012
Gestió de documents amb Google Drive
Google Drive és una eina d’emmagatzematge d’archius en línia, aquests documents no s'emmagatzen a l'ordinador, sinó al nostre compte de Google, i així podem accedir als nostres documents sempre que vulguem i tinguem accés a internet. També, mitjançant el Google Drive és poden compartir documents amb d’altres membres i aixó és molt útil per exemple, a l'hora de fer treballs amb grup.
Amb Google Drive podem crear varis documents:
I també podem classificar aquests documents per a facilitar-ne l'organització mitjançant carpetes:
Per compartir els documents amb d'altres persones cal donar a "Comparteix" ( situat a dalt a la dreta), i un cop surt aquesta imatge ja podem triar amb qui la volem compartir.
Per més informació sobre l'ús de google Drive (clic aquí)
Google Drive és una eina molt útil i eficaç ja que pots treballar amb els documents des de qualsevol ordinador. Un altre avantatge que té es que constantment s'està desant la feina que estas fent, i així no corres el risc de que es borri la feina feta. La veritat es que per mi és una eina molt útil i ara l'utilitzo constantment per realitzar treballs i sobretot treballs en grup.
dijous, 27 de setembre del 2012
Aprendre i compartir amb Twitter
El Twitter permet enviar missatges de text pla de curta longitud, amb un màxim de 140 caràcters, anomenats tweets, que es mostren a la pàgina principal de l'usuari. Els usuaris poden subscriure's als tweets d'altres usuaris.
Amb el Twitter la gent pot posar tot tipus de comentaris anomenats tuïts. Per veure els comentaris de la gent a la pantalla principal, és a dir, a l'inici, has de seguir a la persona en concret, i si ells ho desitgen també et poden seguir, i així també hi cap la possibilitat d'enviar missatges privats. Els tuïts que et criden l'atenció i vols que apareguin al mur has de donar a l'opcio "retuïtejar". Per mencionar a una persona en algún dels teus tuïts, s'ha de posar @.. i el nom d'usuari de la persona en concret. I els #hashtags són etiquetes que serveixen per classificar tuïts que parlen del mateix tema.
També hem aprés a utilitzar el Twubs, és una eina amb la qual podem buscar #hashtags que ens interessin.
Amb el Twitter la gent pot posar tot tipus de comentaris anomenats tuïts. Per veure els comentaris de la gent a la pantalla principal, és a dir, a l'inici, has de seguir a la persona en concret, i si ells ho desitgen també et poden seguir, i així també hi cap la possibilitat d'enviar missatges privats. Els tuïts que et criden l'atenció i vols que apareguin al mur has de donar a l'opcio "retuïtejar". Per mencionar a una persona en algún dels teus tuïts, s'ha de posar @.. i el nom d'usuari de la persona en concret. I els #hashtags són etiquetes que serveixen per classificar tuïts que parlen del mateix tema.
També hem aprés a utilitzar el Twubs, és una eina amb la qual podem buscar #hashtags que ens interessin.
Aquesta sessió ha estat bé, perque tot-hi que jo ja sapigués utilitzar Twitter ha estat útil sobretot per l'eina de TWUBS, ja que era desconeguda per mi.
dimecres, 26 de setembre del 2012
El llenguatge i les llengües
EL LLENGUATGE I LES LLENGÜES
Algo més que un mitjà de comunicació
Les senyals adquireixen sentit quan són utilitzades entre un emissor i un receptor. El llenguatge humà està consitutït per senyals i combinacions de senyals organitzades, i les emissions lingüístiques s'orienten cap a la comunicació. Però també hi ha altres sistemes que serveixen per la comunicació siguin animals o humans. El llenguatge és molt complex.
Elements per una definició del llenguatge
Tot ésser humà és comunica d'una forma o altra. I tota la humanitat té com a facultat innata el llenguatge, és a dir, un mitjà d'expressió i de comunicació que li es propi i es diferent del que posseeixen els primats més desenvolupats. Només els humans gaudim d'un llenguatge elaborat i complex, aquest llenguatge es diferent a tots els altres que no són éssers humans tant quantitativament i també qualitativament, ja que el llenguatge humà s'organitza en varis nivells, com per exemple, el discurs, l'oració, el singtama, el morfema, el fonema, a més que també comporta la creativitat en si del llenguatge.
El llenguatge i l'organització de l'entorn
Amb una llengua organitzem el nostre entorn, el món en que vivim, i sotmetem les nostres percepcions a diversos grans d'abstraccions però il·limitada varietat de percepcions es veu reduïda a un nombre limitat de tipus d'objectes i de fenòmens. I aquesta reducció, és la que permet la comprensió entre éssers humans, perquè si les irrepetibles impressions rebessin irrepetibles expressions lingüístiques la comunicació seria impossible.
La comunicació és possible gràcies a l'organització i la reducció " del món" que fem per mitjà del llenguatge. Amb el llenguatge reduïm i ordenem les percepcions de l'entorn.
El llenguatge i el pensament
Sense la base d'una constitució cerebral mínimament adequada no es possible el llenguatge. En dos factors més importants per una interpretació del llenguatge humà són el llenguatge i les condicions cerebrals.
El llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament, i molt particularment, permet el discurs abstracte a diferents nivells
El llenguatge i la memòria
El llenguatge és un suport bàsic de la memòria. La llengua utilitza un paper singular en la formació de l'identitat personal. El llenguatge és indispensable com a suport de la memòria, tant individual com col·lectiva.
El mitjà més extens
El llenguatge humà és el mitja de comunicació per excel·lència, tota expressió humana pot trobar la seva traducció en el llenguatge
La definició general del llenguatge
És el mitjà de comunicació més extens que posseïm. És el factor bàsic que ens constitueix com éssers humans perquè fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada.
Amb el llenguatge ordenem les experiències tant les del entorn com les pròpies nostres.
El llenguatge és un element clau del pensament i el suport de la memòria i el llenguatge permet l'expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.
DIFERÈNCIES CONTEXTUALS
DIFERÈNCIES TEXTUALS
|
Canal oral
|
Canal escrit
|
|
Adequació
|
|
|
Tendència a
marcar la procedència dialectal (geogràfica, social i generacional) de
l'emissor. Ús més freqüent de les varietats dialectals.
|
Tendència
a neutralitzar les marques de procedència de l'emissor. Ús més freqüent de l'estàndard.
|
|
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i
propòsits subjectius (usos privats).
|
Associat
a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius (usos
públics).
|
|
Coherència
|
|
|
Selecció
menys rigorosa de la formació presència de digressions, canvis de tema,
repeticions, dades irrellevants, etc.
|
Selecció
molt precisa de la informació: el text conté exactament la informació
rellevant.
|
|
Més
redundant.
|
Menys
redundant.
|
|
Estructura
del text oberta: hi ha interacció, l'autor pot modificar-la durant l'emissió.
|
Estructura
tancada: respon a un esquema planificat prèviament per l'autor.
|
|
Estructures
poc estereotipades: l'emissor té més llibertat per elaborar-les tal com
vulgui.
|
Estructures
estereotipades: amb convencions socials, fórmules i frases fetes,etc.
|
|
Cohesió
|
|
|
Menys
gramatical: utilitza sobretot pauses i entonacions i també alguns elements
gramaticals (pronoms, conjuncions,etc.)
|
Més
gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços
(conjuncions, relatius, etc.)
|
|
Utilitza
molt els elements paralingüístics: canvis de ritme i de velocitat, variació
de tonts, etc.
|
Utilitza
pocs elements paralingüístics: tipografies diverses (cursiva, negreta,etc.) i
altres codis gràfics (claudators, asterics, etc.)
|
|
Utilitza
força codis no-verbals: moviments oculars i corporals, gestos, etc.
|
Utilitza
pocs codis no verbals: distribució espaial del text, altres signes visuals
(esquemes), etc.
|
|
Freqüència
alta de referències exofòriques (referides al context, a la situació, etc.):
tu, jo, aquí, ara, etc.
|
Freqüència
alta de referències endofòriques (referides al matex text): ell, aquell, meu,
alguns,etc.
|
|
Gramàtica:
fonologia i grafia
|
|
|
Incorpora
les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions,elisions,
coicins fonètics...
|
Gairebé
no incorpora aquestes formes.
|
|
Gramàtica:
morfologia
|
|
|
Prefereix
solucions poc formals: relatius simples (que), perfet perifràstic (vaig
anar), combinacions de pronoms (n'hi), etc.
|
També
usa solucions formals: relatiu composta (el qual), perfet simple (anà),
combinacions de pronoms (li'n), etc.
|
|
Gramàtica:
sintaxi
|
|
|
Tendència
a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus (més
coordinades i juxtaposades).
|
Ús
freqüent d'estructures més complexes i desenvolupades: oracions més llargues,
amb més subordinades relatives, aposicions, amb tot tipus de conjuncions,
etc.
|
|
Freqüència
alta d'anacoluts i frases inacabades.
|
Absència
gairebé absoluta d'aquest tipus d'estructures.
|
|
L'ordre
dels elements de l'oració és força variable.
|
Ordre
més estable (sub/verb/complements).
|
|
El·lipsis
freqüents
|
El·lipsis
menys freqüents
|
|
Gramàtica:
lèxic
|
|
|
Prefereix
lèxic no marcat formalment: de pressa, coses, etc.
|
Tendència
a usar lèxic marcat fonamentalment: ràpidament, elements.
|
|
Freqüència
baixa de mots amb significats específics.
|
Freqüència
molt alta.
|
|
Accepta
la repetició lèxica.
|
Tendència
estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
|
|
Ús de
tics lingüístics o mots paràsit: interjeccions o expressions que s'uses
reiteradament (amb valor semàntic: tú!, si?, xaval!; sense valor semàntic:
eh...,mmm).
|
Absència
d'aquests elements.
|
|
Ús de
mots crossa: mots o expressions usats repetidament, que van falcant el text
(vull dir, llavors, aleshores, doncs,etc.)
|
Tendència
a eliminar-los
|
|
Ús
freqüent d'onomatopeies, frases fetes, refranys, etc.
|
Ús molt
escàs.
|
Aquí us adjunto un vídeo sobre: La Unitat de Recerca en Lingüística que estudia el llenguatge natural i la capacitat de comunciació de l'ésser humà des d'una perspectiva teòrica i aplicada, i alhora computacional.
El llenguatge és allò que més hem d'apreciar els éssers humans, ja que gràcies a ell, podem gaudir d'aptituds que sinó existís el llenguatge no ho podriem fer.
dimarts, 25 de setembre del 2012
Construcció d'un diari personalitzat amb Google Reader
Google Reader és un lector de RSS. Aquest Permet organitzar i accedir ràpidament des d'una interfície web a totes les notícies de les pàgines configurades en el sistema
Google Reader és una eina eficaç per que els alumnes puguin estar en contacte amb l’actualitat de qualsevol àmbit que ells hagin escollit anteriorment mitjançant subscripcions amb l’eina RSS.
Per a més informació sobre l'ús i els avantatges de Google Reader i RSS (clic aquí)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)