LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA I LA DESCRIPCIÓ

LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Aprendre una llengua implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui el parlen.Des de la nostre infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica sinó que també aprenem els seus registres. I l'existència d'una competència comunicativa és un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització, i la capacitat d'una persona en utilitzar-la. I aquesta es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació com ens els sistemes secundaris.

Els sistemes primaris són els de la comunicació quotidiana, i en canvi els sistemes secundaris són de major elaboració i complexitat.

Els components de la competència comunicativa son: la competència lingüística, socio-lingüística, discursiva, estratègica.

També hem après en aquesta sessió què entenem per llegir, escriure, parlar i escoltar.

Llegir és el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit. I llegir comporta quatre implicacions:

1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text.
2. Llegir és aconseguir un objectiu, ja que sempre llegim per alguna finalitat.
3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text.
4. Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continuo.

Escriure és el Procés a través del qual és produeix un text escrit i significatiu i va més enllà dels aspectes formals.

Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar és comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o un discurs pronunciat oralment.

Aquesta sessió ha estat bé i crec que seguirem ampliant en alguns punts determinats ja que resulta interessant perquè hi ha aspectes que els donem per entesos i en realitat no ho són tant.

Us adjunto un vídeo on surten reflexades les habilitats i les competències

LA DESCRIPCIÓ

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes.

Podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva.

En una descripció objectiva l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixes. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

En una descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

- Estructura dels textos descriptius

Mentre que una descripció no científica pot incloure de manera desordenada dades molt subjectives, en un text acadèmic, en canvi, les descpricions només admeten dades objectives i comprovades. A més en un text científic, l'ordre és essencial i s'ha d'utilitzar necessàriament un estil objectiu, clar i concís.

Podem considerar tres procediments ordenats: el primer és l'establiment del tema, amb la presentació de l'objecte com un tot. El tema es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques. El segon procediment és el de la caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció. El tercer procediment consisteix a establir-ne la relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia, metàfora).

- Com es fa?
A. Idear (explorar la situació)

En la descripció cal seleccionar minuciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció. És per això que és essencial explorar la situació.
La descripció s'aplica tant a estats com a processos i es realitza segons una perspectiva o un punt de vista determinats, en un ampli ventall que es presenta des de l'angle més objectiu fins al més subjectiu.

El propòsit del text -ja sigui persuadir, convèncer, criticar, informar, burlar-se o commoure -, orienta la descripció, que tindrà una funció predominantment informativa, expressiva, argumentativa o directiva. El contingut respon a preguntes, explícites o implícites, com ara: què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta?, a què s'assembla? Tot això forma part de la configuració pragmàtica.

B. Ordenar (esquema estructural)

El segon pas que hem de dur a terme és ordenar les informacions que hem obtingut. L'estructura dels textos descriptius pot variar, ja que es poden establir diversos graus de complexitat.

C. Textualitzar ( redacció del text)

Una vegada realitzades les etapes anteriors, iniciarem la redacció del text descriptiu, tenint en compte les característiques següents:

En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i metàfores, des de les descripcions de les converses quotidianes fins a les literàries. En aquest últim cas, l'expressió de la percepció de la realitat adquireix a través de la paraula trets nous i atractius, perquè evita l'estereotip gastat, recorrent a la creativitat i al valor estètic.

Els element lingüísticodiscursius més característics de la seqüència descriptiva són els que es troben en el lèxic norminal (substantius i adjectius).

- Tècniques descriptives
Una vegada cobertes les etapes anteriors, comencem la redacció del text descriptiu, tenint en compte les següents tècniques descriptives:

Sintagmes nominals àmpliament adjectivats: El bosc espès, fresc i fosc..

Verbs en present o imperfecte d'indicatiu: La casa espera impacient l'arribada de la família. Se'ls pentinava a cops de pinta.

Paraules que descriuen  impressions sensorials: El vent del sud, calent i lent... (tacte)

Terminologia: Les vàlvues estan constituïdes per unes membranes ( dues la bicúspide i tres la tricúspide)

Definicions: El cor és un múscul buit, situat al centre de la cavitat toràcica, entre els pulmons

Enumeracions: Les cèl·lules s'organitzen en teixits, òrgans, aparells i sistemes per realitzar les seves funcions.

Recursos expressius: Comparacions, metonímies, personificacions, al·literacions.

En aquesta sessió vem escoltar unes quantes cançons descriptives

Cal tenir tots els coneixements corresponents esmentats anteriorment per fer una bona descripció enriquidora.