EL LLENGUATGE I LES LLENGÜES
Algo més que un mitjà de comunicació
Les senyals adquireixen sentit quan són utilitzades entre un emissor i un receptor. El llenguatge humà està consitutït per senyals i combinacions de senyals organitzades, i les emissions lingüístiques s'orienten cap a la comunicació. Però també hi ha altres sistemes que serveixen per la comunicació siguin animals o humans. El llenguatge és molt complex.
Elements per una definició del llenguatge
Tot ésser humà és comunica d'una forma o altra. I tota la humanitat té com a facultat innata el llenguatge, és a dir, un mitjà d'expressió i de comunicació que li es propi i es diferent del que posseeixen els primats més desenvolupats. Només els humans gaudim d'un llenguatge elaborat i complex, aquest llenguatge es diferent a tots els altres que no són éssers humans tant quantitativament i també qualitativament, ja que el llenguatge humà s'organitza en varis nivells, com per exemple, el discurs, l'oració, el singtama, el morfema, el fonema, a més que també comporta la creativitat en si del llenguatge.
El llenguatge i l'organització de l'entorn
Amb una llengua organitzem el nostre entorn, el món en que vivim, i sotmetem les nostres percepcions a diversos grans d'abstraccions però il·limitada varietat de percepcions es veu reduïda a un nombre limitat de tipus d'objectes i de fenòmens. I aquesta reducció, és la que permet la comprensió entre éssers humans, perquè si les irrepetibles impressions rebessin irrepetibles expressions lingüístiques la comunicació seria impossible.
La comunicació és possible gràcies a l'organització i la reducció " del món" que fem per mitjà del llenguatge. Amb el llenguatge reduïm i ordenem les percepcions de l'entorn.
El llenguatge i el pensament
Sense la base d'una constitució cerebral mínimament adequada no es possible el llenguatge. En dos factors més importants per una interpretació del llenguatge humà són el llenguatge i les condicions cerebrals.
El llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament, i molt particularment, permet el discurs abstracte a diferents nivells
El llenguatge i la memòria
El llenguatge és un suport bàsic de la memòria. La llengua utilitza un paper singular en la formació de l'identitat personal. El llenguatge és indispensable com a suport de la memòria, tant individual com col·lectiva.
El mitjà més extens
El llenguatge humà és el mitja de comunicació per excel·lència, tota expressió humana pot trobar la seva traducció en el llenguatge
La definició general del llenguatge
És el mitjà de comunicació més extens que posseïm. És el factor bàsic que ens constitueix com éssers humans perquè fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada.
Amb el llenguatge ordenem les experiències tant les del entorn com les pròpies nostres.
El llenguatge és un element clau del pensament i el suport de la memòria i el llenguatge permet l'expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.
El llenguatge és el mitjà de comunicació més important entre els éssers humans, perquè és el més complet.
El llenguatge pot ser oral o escrit.
DIFERÈNCIES CONTEXTUALS
DIFERÈNCIES TEXTUALS
|
Canal oral
|
Canal escrit
|
|
Adequació
|
|
Tendència a
marcar la procedència dialectal (geogràfica, social i generacional) de
l'emissor. Ús més freqüent de les varietats dialectals.
|
Tendència
a neutralitzar les marques de procedència de l'emissor. Ús més freqüent de l'estàndard.
|
|
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i
propòsits subjectius (usos privats).
|
Associat
a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius (usos
públics).
|
|
Coherència
|
|
Selecció
menys rigorosa de la formació presència de digressions, canvis de tema,
repeticions, dades irrellevants, etc.
|
Selecció
molt precisa de la informació: el text conté exactament la informació
rellevant.
|
|
Més
redundant.
|
Menys
redundant.
|
|
Estructura
del text oberta: hi ha interacció, l'autor pot modificar-la durant l'emissió.
|
Estructura
tancada: respon a un esquema planificat prèviament per l'autor.
|
|
Estructures
poc estereotipades: l'emissor té més llibertat per elaborar-les tal com
vulgui.
|
Estructures
estereotipades: amb convencions socials, fórmules i frases fetes,etc.
|
|
Cohesió
|
|
Menys
gramatical: utilitza sobretot pauses i entonacions i també alguns elements
gramaticals (pronoms, conjuncions,etc.)
|
Més
gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços
(conjuncions, relatius, etc.)
|
|
Utilitza
molt els elements paralingüístics: canvis de ritme i de velocitat, variació
de tonts, etc.
|
Utilitza
pocs elements paralingüístics: tipografies diverses (cursiva, negreta,etc.) i
altres codis gràfics (claudators, asterics, etc.)
|
|
Utilitza
força codis no-verbals: moviments oculars i corporals, gestos, etc.
|
Utilitza
pocs codis no verbals: distribució espaial del text, altres signes visuals
(esquemes), etc.
|
|
Freqüència
alta de referències exofòriques (referides al context, a la situació, etc.):
tu, jo, aquí, ara, etc.
|
Freqüència
alta de referències endofòriques (referides al matex text): ell, aquell, meu,
alguns,etc.
|
|
Gramàtica:
fonologia i grafia
|
|
Incorpora
les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions,elisions,
coicins fonètics...
|
Gairebé
no incorpora aquestes formes.
|
|
Gramàtica:
morfologia
|
|
Prefereix
solucions poc formals: relatius simples (que), perfet perifràstic (vaig
anar), combinacions de pronoms (n'hi), etc.
|
També
usa solucions formals: relatiu composta (el qual), perfet simple (anà),
combinacions de pronoms (li'n), etc.
|
|
Gramàtica:
sintaxi
|
|
Tendència
a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus (més
coordinades i juxtaposades).
|
Ús
freqüent d'estructures més complexes i desenvolupades: oracions més llargues,
amb més subordinades relatives, aposicions, amb tot tipus de conjuncions,
etc.
|
|
Freqüència
alta d'anacoluts i frases inacabades.
|
Absència
gairebé absoluta d'aquest tipus d'estructures.
|
|
L'ordre
dels elements de l'oració és força variable.
|
Ordre
més estable (sub/verb/complements).
|
|
El·lipsis
freqüents
|
El·lipsis
menys freqüents
|
|
Gramàtica:
lèxic
|
|
Prefereix
lèxic no marcat formalment: de pressa, coses, etc.
|
Tendència
a usar lèxic marcat fonamentalment: ràpidament, elements.
|
|
Freqüència
baixa de mots amb significats específics.
|
Freqüència
molt alta.
|
|
Accepta
la repetició lèxica.
|
Tendència
estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
|
|
Ús de
tics lingüístics o mots paràsit: interjeccions o expressions que s'uses
reiteradament (amb valor semàntic: tú!, si?, xaval!; sense valor semàntic:
eh...,mmm).
|
Absència
d'aquests elements.
|
|
Ús de
mots crossa: mots o expressions usats repetidament, que van falcant el text
(vull dir, llavors, aleshores, doncs,etc.)
|
Tendència
a eliminar-los
|
|
Ús
freqüent d'onomatopeies, frases fetes, refranys, etc.
|
Ús molt
escàs.
|
Aquí us adjunto un vídeo sobre: La Unitat de Recerca en Lingüística que estudia el llenguatge natural i la capacitat de comunciació de l'ésser humà des d'una perspectiva teòrica i aplicada, i alhora computacional.
El llenguatge és allò que més hem d'apreciar els éssers humans, ja que gràcies a ell, podem gaudir d'aptituds que sinó existís el llenguatge no ho podriem fer.
